El debat sobre el nou model de recollida de residus a Ontinyent suma ara una nova veu organitzada. La Coordinadora de Pensionistes de la Vall d’Albaida ha fet públic un manifest en què reclama a l’Ajuntament la paralització del nou sistema i la celebració d’una consulta popular vinculant per decidir quin model s’ha d’aplicar a la ciutat. El posicionament arriba en un moment en què la implantació del porta a porta ja ha entrat en una fase visible al carrer, després de mesos de debat tècnic, polític i també social, com ja es va reflectir en les queixes, dubtes i recollides de firmes que han aflorat en xarxes.
En el text, la Coordinadora sosté que un canvi d’esta magnitud “no pot efectuar-se de la nit al matí ni de sobte” i defensa que abans de consolidar el nou sistema caldria una campanya sostinguda d’informació i conscienciació d’almenys un any. A més, planteja que també s’hauria d’estudiar la re-municipalització del servei per a reduir el cost i evitar que el rebut puge tant com s’ha anunciat, al mateix temps que reclama una participació “real” de la ciutadania.
La posició de la Coordinadora connecta amb una discussió que a Ontinyent no és nova. El gir cap a la recollida selectiva en origen ve de lluny i forma part d’un camí que ha passat per decisions plenàries, canvis de model de gestió i diverses jornades tècniques i informatives. Ja en el seu moment, l’Ajuntament va avalar la recollida selectiva en origen, i posteriorment la ciutat va avançar cap a una gestió pròpia del servei, tal com es va contar quan Ontinyent va aprovar gestionar autònomament la recollida de fem per implantar el porta a porta.
Del debat tècnic a la contestació social
El procés, però, no ha estat lineal. En estos anys hi ha hagut jornades preparatòries, viatges tècnics i moviments institucionals per conéixer altres experiències. Personal tècnic municipal va participar a Catalunya en unes jornades específiques sobre este model, tal com va publicar este diari en la informació sobre la formació tècnica a Catalunya, i la ciutat fins i tot es va integrar en l’associació valenciana de municipis de recollida porta a porta. Paral·lelament, administracions superiors també han alimentat esta orientació, com mostrava l’anunci de la Generalitat sobre fons per a implantar este tipus de recollida.
El pas de la teoria a la pràctica, no obstant això, és el que ha encés la discussió. La licitació del servei va arribar a fracassar en una fase anterior, segons es va informar en la notícia sobre la licitació fallida del servei municipal de recollida, però després el govern local va reprendre el full de ruta fins a concretar un contracte de llarg recorregut, com recollia la peça sobre el nou contracte de 12 anys. Ja en 2026, el canvi ha començat a notar-se amb mesures visibles com la retirada de contenidors en la fase informativa, les reunions amb bars i comerços i, més recentment, l’inici del porta a porta comercial amb pagament segons els residus generats.
És precisament en este punt, quan el model deixa de ser una proposta i es converteix en una realitat efectiva, on la Coordinadora de Pensionistes situa la seua crítica. El col·lectiu no entra tant en la defensa d’un model alternatiu concret com en el ritme, el cost i la falta de consulta directa. El missatge és clar: considera que no hi ha hagut una adaptació suficient de la població i que una transformació d’esta dimensió necessita més pedagogia, més temps i més legitimitat social.
Un debat amb fronts polítics oberts
El manifest també irromp en un escenari ja fortament polititzat. El govern d’Ontinyent, amb Ens Uneix, ha defensat el nou model dins de la seua estratègia de modernització de la recollida i d’adaptació a les exigències ambientals i normatives. Però al mateix temps, l’oposició i altres forces han anat marcant perfil propi. El PP ha carregat contra el sistema en termes molt durs, tal com es recollia en la seua crítica al model per car, improvisat i sense consens.
Per la seua banda, el grup socialista ha posat el focus en les garanties socials durant la implantació, segons va exposar en la seua petició de garanties socials. Compromís, en canvi, ha intentat situar-se en una posició intermèdia: ha criticat la gestió del procés i la pujada de la taxa, però alhora ha plantejat alternatives com un porta a porta voluntari amb bonificacions i també ha insistit en incentius per al reciclatge.
La novetat del manifest de la Coordinadora és que trasllada el debat més enllà dels partits i l’ancora en una dimensió social i ciutadana. No és una esmena tècnica al contracte ni tampoc una proposta partidista: és una demanda de pausa, informació i validació popular. En eixe sentit, el document reforça la idea que el conflicte ja no gira només al voltant de com arreplegar els residus, sinó també de com es prenen les decisions que afecten la vida quotidiana, el rebut i l’organització domèstica i comercial de la ciutat.
